La Restauració borbònica(1875-1898)

  1. Introducció

    • Restauració és el restabliment d’un sistema polític anterior. S’aplica a la tornada de l’Antic Règim desprès de les guerres napoleòniques.
    • Aquest perìode compren dos fases:
i. Del pronuciament de des-1874 a la mort d’A. XII 1885
ii. De la regència de MªCristina a la finalització de la dict.de Primo de Rivera 1923.


2. La trama trama dinàstica:
o L’exèrcit s’uneix.
o Formació del Partit Alfonsí (1873); Cànoves del C. = conspiració
o Mtnez Campos es pronuncia a SaguntðA.XII rei, 29-des-1974.
o Cànoves pronunc.militar.
Ø Manifest de Sandhurst (pg.122llibre): C.C. (Cànoves del Castillo) ðA.XII a Sandhurst.
Ø Escrit per CC i presentat en nom de A.XII (signat) = única sortida per a la crisi
Ø Reconegut per tothom.

3. Les bases del sistema:
o external image clip_image001.gif

Nova Constitució
||
Consolidació de la Restauració:
o Refermar els principis ideològics
o Establir bases institucionals i jurídiques.
o Apartar l’exèrcit del poder políticar.
o Pacificació
ü 3a guerra carlina (1872-76)
ü Pau de Zanjón 1878
o Estabilitat de política amb diferents partits=sistema bipartidista
ü Partit Conservador; P Liberal.
ü Diferències mínimes
ü Ordre, tradicionals, autoritaris - reformes socials, educació
ü Partits de notables
ü No representen a la soc.
ü Inspiració britànica.
ü Obeixen a un líder.
o Constitució 1876:
Ø A la mida de CC = manipulació a favor dels conservadors.
Ø Corts Constituents = 45% abstenció (PB.=problema carlí; Cat= auge dels Nac.)
Ø Més llarga que donarà estabilitat= inspirada en la de 1845 i 1869
Ø Soberania compartida:
ü Rei=executiu amb govern = força fonamental.
ü Rei = inviolable, capacitat de destitució i anomenament.
ü Bicameral. Senat= elitiste= amb senadors= dret propi (Grans d’Espanya, exèrc, Església,Admó.); vitalicis =Corona; corporacions de l’Estat
ü Reconex. Drets individuals
ü Catolicisme=oficials; tolerància.
ü external image clip_image002.gifSma.elect sufrag censatari fins a 1890 = universal.




Dret al vot homes +25 anys que pagaven una contribució anual entre 25 i 50 ptes = 850.000 electors
||





Partits durant la Restauració:
PARTITS
FORMATS PER...
BASES SOCIALS
LÍDERS
P.Liberal Conservador (conservadors)
Moderats, U.L., Catòlics
Classe alta, eclessiàstics, exèrcit
Cànovas, Silvela, Maura, Dato
P.L.Fusionistes (liberals)
Const support A.I., Progressites.
Demòcrates, , urbans, republicans moderats
Sagasta, Montero, Moret, Canalejas
Republicans
Partidaris del pronunc.
Partid. de la lluita electoral
Classes mitjes urbanes.
Federalistes.
Regionalistes.
(Zorrilla)
(Castelar)
(Pi i Margall)
Nacionalistes
Catalanistes


Bascs
Classe baixaðburg alta
Classe mitja, Federalistes

Foralistes, c. rural
Almirall,Cambó,Prat de la Riba


S Arana

4.- La pràctica política: Sistema de torn – frau electoral (tupinada, “pucherazo”) – caciquisme

  1. Sistema de torn:
  • C.C. = torn pacífic = alternança P.C.- P.L. = evitar pronunciaments = monarqui neutral
  • Frau electoral (tupinada)= garantia d’btenir la majoria = compra de vots – coacció
  • EncasellatðRei = govern entrant = llistat diputats M Governació de cada districte imposats als provícies o ajuntaments è CACIC (pag 125) manipulació:
o Assegurava els vots locals
o Creava clientela per: coacció- donant feina- expulsió de colons ...
  • Resta testimonial per al opositor
  • Repub, regional, i socialistes prohibits. Amb els liberals reconeguts regional i repub (testimonial)
  • El sistema estava condicionat per:
· Desinterès i desmotivació popular.
· Retràs econòmic
· Dependència del camperolat de l’oligarquia
· Analfabetisme.
  • Frau = tupinada=pucherazo
· Imposar el candidat
· Falsejar els resultats
· Robatori d’actes
· Tancament de col·legis electorals abans d’hora
· Rurals vots 80 % - urbà vots 20% = vots de debó.
· Manca de representació real

5.- Dinàmica política- alternança de poder:
· Alternança política.
· 1875-1881 = P.C.- Cànoves del C.
· 1881-1883 = P.L. – Pràxedes Mateo Sagasta.
· 1883-85 = P.C. – C.C. (… 1885 A.XII, Regència de Mª Cristina)
· 1885- 90 = P.L. – Sag ðParlament o govern Llarg
· 1890- 92 = P.C. – C.C.
· 1892-95 = P.L.- Sag
· 1895-97 = P.C. – C.C. (…1897, assassinat per anarquista)
· 1897- 99= P.L. – Sag
· 1899. 1901= P.C. Silvela ( majoria d’edat d’A. XIII)

6.- Regnat d’A.XII (1875-1885)
  • · Perìode curt.
  • · No interferència a la política
  • · P.Conserv=
o Pacificació militar (carlisme- Cuba)
o Const 1876= mesures restrictives (llib càtedra, llib. Expres.sufrg. censatari)
o Falta sensibilitat social
o Centralització =
  • Abolició dels furs bascos.
  • No autonomia local ðgoverns civils
  • Lleis iguals
  • P. Liberal =
o Rest llib. Càtedra i d’expre (llib Premsa 1883)
o Llib d’associaó i reunió
o Reformes socials= treballadors
· Pol Internacional
o Prudent sense riscos
o Conflicte de les Carolines amb Alemanya.
o Acords econòmics França i G.B.

7.- Regència de Mª Cristina (1885-1902)
· La mort prematura d A.XII va ser un fort cop pel sistema canovista degut a les amnaçes que sobrevolaven com el republicanisme, nacionalismes i la feblesa dels partits.
· Al Pacte d’El Pardo 1885, els partits dinàstics es van compometre a respecter el règim i els torn polítics (veure punt 5). Això va significar una estabilitat política:
o Amb Sagasta (1885-90) es va aprovar el Codi de Comerç1885 (support al desenv. capitalista), i el Codi Civil 1889 i Llei d’Associacions 1887 (auge de forces antidinàstiques), a 1890 Sufragi universal masculí 25 anys.
· Problemes:
o Oposició política: van estar reprimits i marginats (rep, carl, nac, orgn obreres) A partir de la llei d’associacions quests grups van poder re-organitzar-se menys els grups obrers que es mantenia a la clandestinitat.
§ .
o external image clip_image003.gif

Eliminació de les peculiaritats jurídiques del Pais basc
||
Carlisme: La derrota a la 3a guerra carlina 1876 va suposar l’entrada a una forta crisi i la divisió dels seus postulats degut a la fi del tractament diferenciador dels tributs i els privilegis militars (C.C. unifica el territori).
§ Dues tendències:
· Integristes : R Nocedal ðabsol.,monàrquic, catòlic
· Tradicionalista: J Vázquez de Mella ð regionalista
o Nac.basc:
§ La supressió dels furs ðreacció a favor dels furs.
§ Societat Euskalerria: cultural = consciència basca ó tranf socioeconòmica
§ Sabino Arana: polític
· Una personaðPostulats ideològics: polítics i defensa tradició
· Afirmació de la raça, defensa dels costums, antiespanyoliste, independència.
· Atac a makets (immigrants espanyols) = pobres, inferiors, portadors de mals i contaminadors (fums de les fàbriques). ( pag 20)
· Desprès de ser empresonat = més moderat ð lliga de vascos espanyolistas
· 1915 = represent parlament.
o Altres nacionalismes: Es va desenvolupar al voltant de la defensa cultural i tradicions, va ser més tardans a la seva evolució política. (llibre pg 129).

o Conceptes de regionalisme i nacionalime (llibre pg 129).

o Republicanisme Van perdre força i es van dividir:
Federalistes: Pi i Margall: Partit Republicà Democràtic Federal:Socials i federals: Support popular de Cat.: s’uniran al Partit centralista a la morts de Pi i M.
Unionistes: Nicolás Salmerón: Partit Centralista (1891): unió política: int.burgesia.
Radicals: Ruiz Zorrilla (exili): Partit Republicano Progressista: lluita armada.
Possibilistes: Emilio Castelar: Partit Demòcrata Possibilista:pragmàtic i conservador.
Unió republicana: 1893: Fed + unionistes: pacífic legal.
o Moviment obrer (propers temes)



Crisi de consciència

Generació del 98

||
8.- La crisi del 98:
- Es convertirà en el detonant de la crisi de la Restauració.
- Fi de l’Imperi Fi d’un antic model de colonització.
external image clip_image004.gifexternal image clip_image005.gif- Tractat de Paris 10-12-1898 pèrdue de les colònies d’ultramar.

a) Guerra a Cuba: (guerra chica 1997-98)
· Cuba = la “joia” del comerç colonail (tabac i sucre) = monopolis des d’Espanya.
· 1895 Grito de Baire: Sentiment nacionalista (hisendats) + interessos comercial nord-americans = mov.indep. de J. Martí (guerrilles)
· Intents de pacificació d’A.Martínez Campos – violència de V Weyler- Ramón Blanco va decretar més autonomia = Fracàs i intervenció dels EUA que es van sentir perjudicats
o EUA = comprar-la o independència
§ Pacte amb els rebels è Maine enfonsat = intervenció dels EUA
·

Estat d’opinió favorable
||
T. Roosselvelt secretari de marina
· external image clip_image006.gifW Radolph Hearst magante de la premsa i amb interessos comercials.
· Derrota naval de Santiago de Cuba = almirall Cervera
b) Guerra a Filipines
· Causes:
a. Recursos natural mal aprofitats, llunyania, ordes religioses intransigents
· 1896 insurrecció independentista (J Rizal afussellat)







Canvi de la política colonial espanyola dirigida cap nord d’Àfrica
||

external image clip_image007.gif



external image clip_image008.gif- Puerto Rico , Filipines i illes de Guam (Mariannes) = EUA
external image clip_image009.gif- Cuba independent sota control econòmic
- Illes Mariannes, Carolines i Palau es van vendre a Alemanya